Quan plou agraeixo cada gota, sento les Gràcies i visualitzo
el que vull, Pluja...calculo l.aigua
que está caient en la terra seca....després no tan seca, depén dels litres per
minut. Espero els minuts que la terra s.afanyi a xuclar l.aigua que ens arriba del núvol que descarrega amb
intensitat.
Com una bona música al piano...la segueixo amb cura. Aumenta
el so... S.omplen bassalts... puja el
cabal...com una ebullició sense que el líquid s.evapori. Puja, puja i es manté
aamunt, com levitant.
Calculo quanta aigua cau, i quanta haurà de caure, perque
senti el so del riu, que em provocará segur un somriure
Sento com la humitad s.encén i com créixen les bactéries que
alimenten el meu món de les olors a la natura. Allà on tot s.atura.
Si cada ser humà cuidés l.hectàrea més enllà de la porta que
tanca amb baldó del que anomanem propietat, l.escalfament de la terra no l.evitariem però sí el
respecte pels altres i tindriem més generositat.
Tots em d.arrencar
les tiges seques més enllà del camp nostre...i recollir la brossa. De què ens
serveix una dutxa, si tots portem aquesta mena de sediments egoístes que no
se.n van amb l.aigua, i aquesta
mena d.esquerda a la cara es
nota, quan considerem que fem un somriure al món...
La ment té el poder de concentrarse sobre qualsevol punt en
qualsevol moment, però les grans ments son andrógines i defenen la causa,
i l.art, obrint la paraula de
bat a bat...
Mirem de ser feliços, quan els nostres sentits reaccionen
davant d.Imatges, fenómens
reals, i sonors , després es traslladen a la ment, on es converteixen en
sucsesos psíquics...que tampoc s.acaben
de conèixer mai. Però les imatges arriben...i aquesta és la meva tasca és fer
art i junts, tots, farem que això sigui Cultura!!!.
No hay comentarios:
Publicar un comentario